De la teva obstinació 11.12.09

.
De la teva obstinació
m’agraden aquells gests,
poc formals que fas sovint,
en molestar-te per la meva
displicència. Quan tossuda
et remous i magarrufes
espampolejant-ho tot.
Indignada, roja, alterada,
clames al cel i la terra,
mentre jo, embadalit
em limito a contemplar-te
i a donar-te la raó, car
sols tenir-la sovint,
i tambè perquè no fos
que es compliqués la cosa
i encara prenguessim mal.
I així enmig d'aquest desori
resolem picabaralles i
dissensions variades
per acabar allí on érem
abans no esclatés del tot
el fragor de la comtessa.
.

Saber el nom 10.12.09

.






Saber el nom de totes les coses,
fruir dels plaers que no he tastat,
oblidar tot el que m'angoixa
i no patir per res determinat.
Acariciar les sines d'un cos nu
enervades i ardents,
fer l'amor, esbojarrat com abans
desbordant passió i follia.
Pensar que encara hi sóc a temps
de fer tot el que he obviat
o no he gosat fer en aquests anys,
esmerçats en foteses
que s'han esmicolat
indolents entre els dits
de les mans que voldrien
--------------------acariciar-te
fer-te i fer-me sentir de bell nou
la passió esllanguida.
Però ja es tard, el temps tossut
em diu que ja no es l'hora
de perdre el cap, que cal comportar-se,
adequar-se a la edat,
i jo que m'hi rebel·lo i encara sento
que se m'infla la vida,
com les veles del vaixell
que empeny el vent de l'est
mar enllà on hi ha la línia
d'un horitzó a l'abast però llunyà,

que porta potser......a la felicitat.

.

la meva ombra 10.12.09

.

La meva ombra és variant
a vegades rera meu,
d'altres als costats o al davant.
La meva ombra és voluble
s'escurça o allarga
depenent de la llum.
La meva ombra no ho sap
malgrat anys caminant junts
un dia d'aquests, de sobte
sense assabentar-se'n
morirà amb mi.
.

Tot alló... 9.12.09

.
Tot allò que no t'he dit,
no ho sabràs mai.
Podràs intuir-ho,
en llegir aquests poemes,
o pels petits detalls
que no hagi controlat.
Tot allò que no t'he dit
es la distància que ens separa
o el silenci que ens acosta,
part d'aquest joc absurd
de la incomunicació.
Tot allò que no t'he dit
m'ho aplico a mi i també a tu,
recordant els teus silencis
juntament amb els meus i,
saps, en aquesta avinentesa,
penso en Marlon Brando
a l'últim tango a París,
quan davant el cos inert,
de la seva dona, li pregunta
- inútilment -
Qui ets?
Qui cony ets?

res no és mesquí 8.12.09

..

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
´

Joan Salvat Papasseit