.
No vull que ploris per mi
un dia d’aquests quan me’n vagi
ja saps que ha d’arribar, de fet
és el conducte reglamentari,
ho hem parlat moltes vegades
i ja saps el que has de fer,
cap aldarull ni cosa aparatosa
lo just i més escadusser
que les pautes et permetin
I quan ja en tinguis les cendres
ja saps els que pertoca
te’n vas allà on en roti
el lloc més ben bé igual
i les llences a l’atzar,
sense que massa es noti.
-

La bellesa espera a tornar
en rebre la nostra mirada
i ho fa per extasiar-nos.
Per uns moments
he contemplat el vell paisatge
que gairebé havia oblidat
més no ell a mi....m'esperava
i ha estat la posada en escena
digne del moment.
Un sol espantadís intentant
travessar l'humida boirina
inundava la vall d'en Bas
de clarobscurs i un to
groguenc espantat que
donava un fascinant i estrany
aspecte al paisatge il·luminat
tenuement de vell nou
en rebre la meva mirada
que m'ha permés admirar la seva bellesa
altra volta, mai del tot oblidada.

.

El sol de ranvespre
perduda la seva intensitat,
sense l'ardor del seu foc
donava suavitat al paisatge.
Les ombres ténues
s'espessaven mica en mica
confonent a la vista el paratge
a l'hora d'acabar la tarda.
I tu estaves allí
a contrallum et contemplava
i veia com es difuminava la teva imatge
confonent-se amb les ombres
d'aquell ranvespre d'estiu
en que tot fou un miratge.

.
Viatjar, viatjar sempre.
No ser d'enlloc ni de ningú,
sense lligams ni compromisos,
evadir-se de tot
per viure en un món imaginat,
on oblidar-se de la difícil
i dura realitat.
------------------I volar,
volar com un ocell,
marxar molt lluny,
fins que les ales diguin prou,
i aleshores esgotat,
caure en un abisme profund,
------------------------ i n f i n i t.